Marc GarrigaCEO Fundador DesideDatum

Recordo que quan vaig fundar desideDatum –mitjans de l’any 2012 – vaig incloure a la marca comercial de l’empresa l’afegitó “Data Company” pel fet que el registrador mercantil va opinar que ja existia una altra empresa amb un nom semblant a “desideDatum” (fet, de per si, ja prou difícil). Conseqüentment el nom oficial de l’empresa va acabar registrant-se com desideDatum Data Company, Sociedad Limitada.En aquell temps el meu gestor em va preguntar pel significat d’una “empresa de dades”, què vols dir?, per a què serveix això? Aquest va ser el meu primer cop amb la realitat: les dades – i especialment la seva visió com un important actiu de qualsevol institució – seguia sent alguna cosa anecdòtic i aliè a la majoria d’organitzacions.

Han passat gairebé 8 anys i la realitat a poc a poc s’està apropant al que jo pensava que em trobaria al 2012… i per demostrar-ho us explicaré uns esdeveniments relacionats amb dades de només aquesta darrera setmana:

  • Vaig començar la setmana llegint aquest interessant article del meu col·lega Alberto Ortiz de Zárate de dilluns 10 de febrer relacionat amb l’obertura a exposició pública del Manifiest de Dades del Govern de Navarra,el primer manifest d’una administració pública espanyola en relació als compromisos que una administració es compromet amb la ciutadania en relació a les dades, la seva generació, gestió i aplicacions (incloent aspectes com l’ètica). Aquest és un pas molt important que espero que en breu sigui seguit per la resta del nostre sector públic.
  • El dimecres 12m’assabento d’aquesta piulada de Juan Antonio Bermejo,, Cap de Servei d’Innovació, Projecte i Societat de la Informació del Cabildo Insular de la Palma, que il·lustra molt bé la diferència entre dades, informació, coneixement i saviesa, la ja clàssica piràmide DIKW que va popularitzar Danny P. Wallace i que jo he utilitzat moltíssimes vegades per explicar la diferència entre aquests quatre conceptes.
  • Ricardo Klatovsky mostrando la escala de acciones a realizar con los datosEl dijous 13 vaig estar en un esdeveniment organitzat per la Universitat Pompeu Fabra amb el suggerent títol ““El poder de les Dades davant el Canvi Climàtic”. El ponent va ser Ricardo Klatovsky, vEl ponent va ser Ricardo Klatovsky, vicepresident d’IBM Global Energy, Environment and Utilities Industry. La conferència va abordar necessitat d’utilitzar les dades per convertir el sector energètic en un exemple de sostenibilitat. De fet, va acabar la ponència amb la imatge en la qual va explicar la “escala” que les dades han de seguir: després de generar-les cal organitzar-les per posteriorment ser analitzades, extreure-les el seu valor i modernitzar el sector [energètic]. També aquest dia vaig saber – via H.Enrique Crespo, cap del Servei d’Accés a la Informació de l’Ajt. de Madrid – de novetats del prometedor projecteCiudades Abiertas, en concret han publicat nous vocabularis per estandarditzar semànticament conjunts de dades comuns a molts ajuntaments.
  • El divendres 14 per la nit vaig començar la lectura de l’atractiu informe sobre l’ús actual de la intel·ligència artificial a Catalunya realitzat per Karma Peiró, una de les (poques) periodistes especialitzades en les TIC (des del llunyà 1995). Aquest treball divulgatiu inclou més de 50 casos d’ús de la IA en salut, educació, sistema judicial, comunicació, entorn laboral, etc. remarcant aspectes ètics i de protecció de dades, entre d’altres.
  • El dissabte 15 vaig llegir aquest artícle de Santiago Carbó i Francisco Rodríguez – ambdós catedràtics d’economia – al diari Cinco Días relacionat amb la compartició de dades en la indústria financeraSí!, apareix el verb “compartir” en la mateixa frase que “indústria financera”: la compartició de dades ja es percep com una clau estratègica.
  • El diumenge 16després de llegir aquesta piulada de Fernando de Pablo, Secretari General d’Administració Digital, vaig saber dels eixos prioritaris de la Secretaria d’Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial (assignada al Ministeri d’Afers Econòmics i Transformació Digital) per a aquest mandat: Digitalització, Ciberseguretat, Gestió de la Dada, Intel·ligència Artificial i Capacitació.La gestió de la dada, el govern de la dada, és ja una de les prioritats de el Govern d’Espanya: aquesta és una gran decisió que demostra, un cop més, que les dades són un important actiu per a les organitzacions, gestionar-los adequadament és crític.

Tot això només en aquesta última setmana…

I tot això amenitzat amb les meves obligacions empresarials que en aquesta setmana han estat molt importants, intenses i interessants (no sempre van lligats aquests adjectius). Tres bons exemples: el dimarts vaig estar en una prometedora reunió d’equip relacionada amb els nostres serveis i l’ampli món vinculat amb la tecnologia SAP; el dijous reunió comercial en una important organització bancària (oferint serveis relacionats amb la governança de la dada) i el divendres lliurant una suggerent oferta de centenars de milers d’euros relacionada amb una mega catalogació de dades.

El que mai hauria sospitat és que en un article sobre dades esmentaria al gran detectiu Sherlock Holmes. Gràcies a l’anteriorment citat article al diari econòmic Cinco Días, m’assabento que en la novel·la “Un escàndol a Bohèmia” el detectiu Holmes afirma:

“Encara no tinc dades. Constitueix un gran error el teoritzar sense posseir dades. Un comença de manera insensible a retorçar els fets per acomodar-los a les seves hipòtesis, en lloc d’adequar les hipòtesis als fets.”

La meva humil aportació per actualitzar aquesta cita és:

“Constitueix un gran error el teoritzar sense posseir dades (ben gestionades). Un comença de manera insensible a retorçar els fets per acomodar-los a les seves hipòtesis, en lloc d’adequar les hipòtesis a les dades.”.”